I VAL LA PENA VIURE

Amic t’has despertat amb l’esperit cansat, pensant que no vols viure.
Fa temps que els teus amics se t’han fet enemics i t’han privat el riure.
És la metamorfosi que fan els sentiments,
perquè tothom se’t gira d’esquena en un moment.
Perquè et va dir el més viu, de viure com es viu, i avui no el tens ni a ell.

Et vaig aconsellar que calia pensar en coses molt més simples,
que només passejant pel carrer amunt i avall, trobaries carícies,
carícies que regalen les cases i el balcons,
d’aquell carrer on vas viure que per a tu era tot el món.
D’un terrat va volar un llençol blanc i clar i a tu et va enlluernar.

I val la pena viure, i val la pena viure..!!
Només de veure gent, pel carrer somrient, només pèr això cal viure.
I val la pena viure, i val la pena viure..!!
Només de veure un vell olorant un clavell, cal viure aquest moment.

Amic t’has despertat amb el record al cap del balcó on tu jugaves,
fa poc que hi has tornat i l’has trobat canviat transformat i més ample.
Ahir quan tu jugaves les flors l’omplien tot,
entre els testos i plantes tu hi feies els teus jocs.
I un colom hi has trobat brut i contaminat, més gris i més pelat.

I val la pena viure, i val la pena viure..!!
Només per construir castells caiguts ahir, només per això cal viure.
I val la pena viure, i val la pena viure..!!
Només per continuar aquest vers començat, només això cal viure.
I val la pena viure, i val la pena viure..!!
Amic t’has despertat del llit perugament, d’un somni adolescent.

FRANCESC MIR

<< tornar a repertori<<