Quan esclati el mes de març porta´m mimoses,
perquè ja anyoro el perfum de les flors grogues.
Quan esclati el mes de març porta´m mimoses,
pensa que pel mes d´abril ja seran mortes.

Són preludi del bon temps quan se´ns acosta,
un concert acalorat fent les primeres notes.
Les posaré al gerro verd, damunt la taula,
i em perfumaran el fred que hi tinc a casa.

Ja les estic esperant, porta´m mimoses,
sé que no te n'oblidaràs ,quan esclati el mes de març.

Aquell arbre del recó, de les flors rosses
ha florit un altre cop ,avisant l´hora,
l´hora de canviar el temps ,de treure´ns roba,
i les branques que em duràs seran com joies.

El dia que el vam plantar, jo et prometia,
que arribant el mes de març, ell floriria.
Que com topasis rodonets, avisarien,
la lliçó a les altres flors que naixerien.

Recorda que el mes de març, et dóna mimoses,
en el teu fréstec jardí que avui t´engronxes.
Ja fa temps que ell ha crescut, arbre que sempre,
se´ns posa el vestit tan groc ,de primavera.

Qua esclati el mes de març, porta´m mimoses...........

FRANCESC MIR

<< tornar a repertori <<